Quan pensem en un Trastorn de la Conducta Alimentària, sovint només veiem la punta de l’iceberg: el control del pes, el malestar amb el propi cos o si la persona menja en excés o gairebé no menja. Però, com passa amb els icebergs, el que hi ha sota la superfície és molt més gran, profund i dolorós.

El que es veu

– Control excessiu del pes.
– Malestar amb el propi cos.
– Menjar en excés o gairebé no menjar.
– Mentir per evitar menjar (“ja he menjat”, “no tinc gana”).
– Excés de control o descontrol total sobre el menjar.

Aquesta part és visible per la família, amistats o companys de feina. Però queda lluny de mostrar la magnitud del problema.

Allò que no es veu

Sota la superfície, hi ha una càrrega emocional i psicològica que no es pot detectar a simple vista:

– Pensaments obsessius constants sobre el menjar i el cos.
– Dosis gegants d’ansietat.
– Por intensa al judici dels altres.
– Vergonya profunda del propi cos.
– Autoexigència extrema i perfeccionisme desenfrenat.
– Sentiment persistent de culpa.
– Necessitat de control sobre tot.
– Sensació de no ser suficient, passi el que passi.
– Dolor emocional no expressat ni compartit.
– Incomprensió per part de l’entorn.

Aquests aspectes invisibles són els que més desgasten la persona.

Per què és important entendre-ho

Els TCA no són només una “qüestió de menjar”. Són un símptoma visible d’un malestar profund, una manera de gestionar emocions i situacions que la persona no sap expressar d’una altra manera. Reduir-ho tot a “menja més” o “deixa de controlar-te” és no entendre la complexitat del problema i, fins i tot, pot agreujar-lo.

Els TCA no depenen de la voluntat de la persona que els pateix ni tenen res a veure amb els hàbits alimentaris. Tant de bo fos així, perquè de ser-ho, tindrien una recuperació molt més ràpida i menys dolorosa.

Com ajudar

– Escolta sense jutjar.
– Evita comentaris sobre el cos o el pes.
– Ofereix suport emocional i mostra interès pel que sent, no només pel que menja.
– Anima a buscar ajuda professional especialitzada.
– És important que no et converteixis amb el seu terapeuta. El teu paper no és «fer que mengi», ni explicar-li com n’arriba a ser d’important tenir una bona relació amb el menjar; el teu paper és el de ser al seu costat i, sobretot, validar allò que sent aquesta persona, pots dir-li: «Entenc que tot això és molt difícil per a tu, però soc al teu costat per acompanyar-te en allò que necessitis».

Un iceberg no és només la seva part visible; si volem dissoldre’l, necessitem comprendre i treballar tot el que hi ha sota l’aigua, a poc a poc i amb molta paciència per part de totes les persones implicades.

Amb el suport adequat, és possible sortir a la superfície i recuperar una relació més sana amb un mateix i amb el menjar.

Si tu o algú que estimes conviu amb un TCA, no has d’afrontar-ho sola. Acompanyem processos terapèutics individuals i grupals en un espai segur i sense judicis. Escriu-nos i en parlem sense compromís.