Avui et parlo de 5 mites molt estesos sobre salut mental i que és important anar-los eliminant:

1.- Les persones amb un trastorn de salut mental són agressives.
2.- Les persones amb depressió simplement s’han d’esforçar més i no procrastinar tant.
3.- Les malalties mentals només afecten les persones adultes.
4.- Els trastorns de salut mental són estranys i millor no parlar-ne.
5.- És millor no parlar de suïcidi perquè pot provocar-ne més.

Mite 1.- “Les persones amb un trastorn de salut mental són agressives”

Aquest és un dels mites més greus, perillosos i injustos. La realitat és que la majoria de persones amb un trastorn de salut mental no són violentes. De fet, moltes vegades són elles les que pateixen més discriminació, violència i exclusió.

Els estudis mostren que el percentatge d’actes violents comesos per persones amb un trastorn mental és molt baix. La major part de crims i agressions són comesos per persones sense diagnòstic de salut mental.

Relacionar salut mental i perillositat és fals, augmenta l’estigma i l’aïllament, i impedeix que moltes persones demanin l’ajuda que necessiten per por de ser jutjades.

Mite 2.- “Les persones amb depressió simplement s’han d’esforçar més i no procrastinar tant”

La depressió no és una elecció. És una condició complexa influenciada per factors biològics, genètics i ambientals. Com amb qualsevol problema de salut, no pots simplement decidir que estàs curat.

Molta gent utilitza erròniament la paraula “deprimit” per descriure un estat d’ànim baix o un període de tristesa; en aquest cas, sovint és una condició de la qual et pots recuperar pel teu compte.

Un dels símptomes que defineixen la depressió és l’anhedònia, la incapacitat d’experimentar plaer en activitats que abans feien gaudir. Per exemple, una persona deprimida pot no ser capaç d’aixecar-se del llit alguns dies perquè el seu dolor és tan profund que ja no veu el sentit de la vida.

Encara que pugui ser molt difícil veure algú que estimes lluitar contra la depressió, evita dir-li que es recompongui o pensi en positiu: pot fer més mal que bé, perquè devalua el seu patiment i alimenta sentiments de culpa i vergonya.

Les persones amb depressió fan un esforç titànic per realitzar accions quotidianes com aixecar-se, dutxar-se o preparar-se l’esmorzar. És important valorar aquest esforç, en lloc de menystenir-lo.

Mite 3.- “Les malalties mentals només afecten les persones adultes”

Molts trastorns mentals tenen un component genètic que es pot manifestar a la infància o l’adolescència, sovint interactuant amb factors ambientals.

A més, avui dia, amb les xarxes socials, molts joves es comparen amb realitats que no tenen res a veure amb la seva, cosa que pot accentuar l’ansietat i la pressió pel rendiment.

També cal tenir en compte factors com el bullying, el rebuig familiar o social, o la discriminació cap a les persones LGTBIQ+. Tots aquests factors augmenten el risc de patir depressió, trastorns d’ansietat i, malauradament, són una de les causes més freqüents de suïcidis en l’adolescència.

Mite 4.- Els trastorns de salut mental són estranys i millor no parlar-ne”

La salut mental no és una excepció. Si penses que ets l’única persona amb problemes d’aquest tipus, pensa-ho de nou: un 34% de la població espanyola pateix algun problema de salut mental (ansietat, depressió o insomni, segons l’Informe Anual del Sistema Nacional de Salut 2023).

A Catalunya, entre les persones de 10 a 24 anys, s’ha observat un augment continuat dels casos de depressió i ansietat entre 2008 i 2022. Després d’una petita reducció durant la pandèmia, la incidència va tornar a créixer amb força fins al 2022.

Parlar-ne és un acte de valentia i de cura pròpia. No n’hi ha cap motiu per sentir vergonya.

Mite 5.- “És millor no parlar de suïcidi perquè pot provocar-ne més”

Aquest és un mite molt arrelat i molt perillós. El silenci mai no protegeix, al contrari: augmenta l’aïllament i la desesperança.

Parlar de suïcidi de manera clara i respectuosa pot salvar vides. Quan una persona amb ideacions suïcides sent que pot expressar el que li passa sense ser jutjada, entén que no està sola i que pot demanar ajuda.

Les converses obertes sobre el suïcidi:
– Redueixen l’estigma i la por.
– Faciliten que la persona comparteixi el seu dolor.
– Ofereixen informació sobre on buscar suport i tractament.

El que sí és important és com se’n parla: amb sensibilitat, sense sensacionalisme i mostrant sempre vies d’ajuda.

Parlar del suïcidi no genera més suïcidis. El que genera més morts és el silenci i la incomprensió.

Si vols aprofundir en aquest tema, et convido a veure el directe que vaig fer amb la meva filla a Instagram. Ella comparteix la seva experiència com a persona que va patir diversos intents de suïcidi, i jo ho faig des del punt de vista d’acompanyant. Creiem que parlar-ne pot salvar vides.

Fes clic aquí per veure el vídeo on la meva filla i jo conversem en primera persona sobre el suïcidi

Si sospites o saps que tens algun trastorn de salut mental, no t’ho guardis. Parla-ho amb algú de confiança o posa’t en contacte amb nosaltres. Et podem ajudar.