(Article basat en la conferència «Quan les emocions s’acumulen: com gestionar el malestar que no s’expressa», realitzada a la Biblioteca de la Sagrera)

Hi ha moments en què ens sentim carregades, com si portéssim la nostra motxilla emocional molt plena. Potser és perquè hem callat massa coses, hem amagat emocions o ens han repetit que havíem de ser fortes en lloc de ser sinceres amb nosaltres mateixes.
Avui parlarem d’això: de tot el que guardem, i de com començar a donar espai al que portem a dins.

Per què ens costa tant expressar el que sentim?

Aquí us deixo una mostra dels «perquès»:
– Perquè ens han ensenyat que mostrar emocions és un signe de debilitat.
– Perquè tenim por que els altres no ho entenguin o ens jutgin.
– Perquè hem après a amagar emocions com la ràbia, la tristesa o la por.
– Perquè no volem ser una càrrega per a ningú.
– Perquè, a vegades, ni tan sols sabem què ens passa per dins.
– Perquè ens hem acostumat a guardar el que pesa, a silenciar el que fa mal.

Expressar el que sentim és difícil perquè hem entrenat el cos i la ment per callar. Però les emocions no desapareixen quan les amaguem; simplement es queden dins, acumulant-se amb el temps.

Com reconèixer les emocions acumulades

Abans de poder alliberar res, cal reconèixer que hi és. I això no sempre és fàcil.

Senyals que hi ha emocions acumulades:

1. Cansament emocional
Una sensació de pes intern. T’aixeques i ja notes el cos carregat.

2. Reaccions intenses
Plorar o enfadar-te amb facilitat, per coses petites.

3. Confusió mental
Et costa decidir, pensar amb claredat o concentrar-te.

4. Tensió física
Un nus a l’estómac, pressió al pit, espatlles rígides.

5. Evites el silenci
Perquè quan et quedes sola, tot el que has callat comença a emergir.

6. Dificultat per posar paraules a com estàs
Només saps que alguna cosa no va bé.

Les tres paraules

Pren-te uns segons. Atura’t. Ara, tria tres paraules que descriguin com t’estàs sentint avui. No cal compartir-les. Si pots escriure-les, millor; però si no et va bé o no et ve de gust fer-ho, no cal que les escriguis.

Només posar nom al que sents ja és un acte d’alliberament.

Què passa quan guardem el que sentim?

1. El cos es manifesta
Tensions musculars, mal de cap, insomni, problemes digestius… Quan no deixem sortir el que sentim, el cos ho diu per nosaltres.

2. El got es desborda
Reaccions desproporcionades, plors inesperats, irritabilitat… No és per allò petit que ha passat avui: és per tot el que arrossegaves.

3. Bloqueig emocional
“No sé què em passa.” Quan guardem massa, ja no sabem destriar què sentim ni per què.

4. Distància a les relacions
Els silencis que acumulen dolor creen malentesos i fredor.

5. Autoexigència i culpa
“Hauria de poder amb tot.” “No tinc dret a queixar-me.” Guardar emocions ens suposa una sobrecàrrega difícil de suportar.

L’armari que no es pot tancar

Guardar emocions és com tenir un armari ple a vessar. Cada vegada que hi poses una cosa més, costa més tancar la porta… i arriba un moment que obrir-la fa por. Quan explotes per alguna cosa petita, no és per aquella gota: és per tot el que hi havia abans.

Eines per alliberar emocions:

1. Escriure per deixar sortir el que pesa
Escriure és directe, honest i alliberador. Comença amb frases com: “Avui em pesa…” / “Fa temps que porto dins…” No cal que ho revisis ni que sigui bonic. Si vols, estripa-ho després.

2. Connectar amb el cos
Posa una mà al pit o a la panxa i respira a poc a poc. Amb cada exhalació, imagina que deixes anar una mica del que et pesa.

3. Donar veu en silenci
Imagina que tens davant la persona amb qui mai vas poder parlar. Digues-li (en silenci) allò que et va fer mal o el que vas callar.

4. Accions petites per buidar l’armari
Enviar-te un missatge que no enviaràs, escriure una carta, posar límits petits. Una acció mínima és una pedra menys a la motxilla.

5. Desaferrar-te dels pensaments
No ets el que penses. Digues-te: “Estic pensant això… però no és la veritat absoluta.”

Per acabar

Allò que no surt, es queda dins. I allò que es queda dins, fa feina i és una feina ingrata per a nosaltres. Sempre som a temps de començar a buidar aquest armari emocional. No cal fer-ho de cop, de fet és millor anar treient cosetes de mica en mica. El més important és començar.

Si tens la sensació que aquest armari és massa ple, massa antic o massa dolorós per obrir-lo sola, pots buscar acompanyament.

A Acompanya’t treballem precisament això: donar espai, veu i cura al que portes a dins, a un ritme segur i respectuós.

Escriu-nos i ho comencem a caminar plegades.