(Article basat en la conferència “7 maneres de calmar la ment quan tot s’accelera per dins”, realitzada a la Biblioteca de la Sagrera)

Hi ha dies en què la ment no para: recorda, anticipa, s’inventa històries… i t’atrapa.
No és només estrès, és aquesta sensació de bucle mental, de pensament repetitiu, d’impossibilitat de “baixar el volum”. Això també ho coneixem com a pensament rumiatiu.

Et passa de vegades que tens pensaments que no vols tenir i, tot i així, tornen una vegada i una altra?

Aquests pensaments són el que anomenem pensaments intrusius: apareixen de forma automàtica, sovint ens generen ansietat, culpa o vergonya, i el pitjor és que ens els creiem com si fossin veritats absolutes. Però no ho són: només són pensaments.

7 maneres de sortir del bucle mental

1. Etiqueta el pensament

“Estic tenint el pensament que soc un desastre” no és el mateix que “soc un desastre”.
Fer aquest petit pas de distància dona aire. Els pensaments no són veritats absolutes, són paraules.
Tu no ets els teus pensaments. L’etiqueta “aigua potable” no és aigua: si tens set, no et podràs beure l’etiqueta; de la mateixa manera, un pensament no és una realitat.

2. Observa’l com si fos una imatge o un tren

Imagina’t asseguda en una estació. Els trens (els pensaments) passen. Tu observes. No t’hi has de pujar.
Pots decidir quin agafes i quin deixes passar. Pregunta’t: “A on em vol portar aquest pensament? M’hi vull deixar portar?”

3. Transforma’l en una frase més amable

En lloc de “No puc”, digues: “Estic aprenent, encara que em costi.”
En lloc de “No valc res”, digues: “Estic en procés de valorar-me i cuidar-me.”

Pensa en un nadó que aprèn a caminar: cau un munt de vegades, però mai li diem “deixa-ho estar, no serveixes per caminar”.
I tanmateix, això és exactament el que ens diem sovint a nosaltres mateixes. Sigues amable amb el teu procés: cada pas compta.

4. Dona-li un espai i una hora

Reserva 10 o 15 minuts al dia per escriure els pensaments que t’inquieten. Això els treu del pla emocional i els porta al racional. Quan els mires des de fora, ja no tenen tant poder.

5. Activa el cos, no només la ment

Camina, respira profundament, mou-te. Els pensaments són energia; si la canalitzes, es dilueix.
Quan caminem, sovint la ment es reorganitza sola. Jo camino molt. Quan camino, em relaxo i em sorgeixen idees creatives.

6. Utilitza metàfores per restar-los poder

El pensament no és el conductor del teu autobús. És un passatger. Tu decideixes qui condueix i quins passatgers deixes pujar. Recorda: pots aplicar el dret d’admissió mental.

7. Sigues amable amb tu mateixa

No ets els teus pensaments. No ets rara ni dèbil ni trencada. Ets humana, i totes tenim moments mentals difícils. La clau no és eliminar els pensaments, sinó no deixar que et defineixin. Tracta’t amb la mateixa compassió amb què tractaries algú que estimes.

I una 8a, de regal: qüestiona el pensament com si fos una adolescent rebel

Quan aparegui un pensament intrusiu com “segur que ho faràs fatal”, deixa sortir aquesta adolescent interior que diu: “A veure… i això qui t’ho ha dit?” “En què t’estàs basant?”
“Hi ha alguna prova que això sigui cert?”

Qüestionar és un acte de llibertat.
Et pots preguntar:
— Aquest pensament em fa bé o mal?
— M’ajuda o m’enfonsa?
— És sempre veritat?

Exemple:
Pensament: “Mai em surt res bé.”
Nova mirada: “Avui no m’ha sortit com volia, però d’altres vegades sí. No em surt malament sempre”

Per acabar

No podem eliminar els pensaments, però sí aprendre a no creure’ns-els tots. Quan la ment s’accelera, sovint és perquè hi ha por, estrès o inseguretat. Però pots mirar-te amb més compassió, i començar a escollir quines veus escoltes i quines deixes passar.

Si sents que els pensaments t’ofeguen o et roben la calma, no cal que ho gestionis sola.
A Acompanya’t t’acompanyem a entrenar la teva ment per reconèixer, qüestionar i alleugerir aquests bucles mentals des de la calma i el respecte.
Escriu-nos i comencem juntes aquest procés per recuperar espai i respir mental.