(Article basat en la conferència “Connectar amb el teu infant interior: escoltar, i cuidar des de dins”, realitzada a la Biblioteca de la Sagrera)

“Totes nosaltres, absolutament totes, tenim dins una nena ferida que necessita atenció. Aquesta nena continua viva dins teu, esperant que l’escoltis.”

La nena interior no és una metàfora: és la teva part més genuïna, creativa, emocional i vulnerable.

Representa el que no va ser escoltat, cuidat o permès. Però també el que et dona vida, entusiasme i sensibilitat.

Quan comences a escoltar-la, ella et demanarà que l’ajudis a reparar danys emocionals del passat perquè tu ara ets una persona adulta que la pot cuidar i la pot rescatar dels moments més dolorosos de la seva existència.

Què ens passa quan no escoltem o no fem cas al nostre infant interior?

Que acostumem a reproduir patrons de ferides emocionals: abandonament, rebuig, humiliació, injustícia, traïció. Reaccionem amb autoexigència, dependència emocional, por al conflicte, necessitat de validació.

Quan no escoltem la nostra nena interior, ella continua responent al món des de les ferides que un dia es van obrir. La major part de les vegades, ni en som conscients. Però aquestes ferides continuen vives i es manifesten d’una manera o altra en la vida adulta.

Cinc ferides més habituals de la infantesa:

1. La ferida de l’abandonament

Quan de petita et vas sentir sola, desatesa o no sostinguda emocionalment. Ara pots tenir por d’estar sola o tendència a l’aferrament emocional. De vegades, aguantes més del que hauries… només per no sentir aquell buit.

2. La ferida del rebuig

Quan et vas sentir no estimada tal com eres, rebutjada per ser massa, per ser diferent o per no encaixar. Pot aparèixer la sensació profunda de “no valc”, “no soc suficient”. Ara pot costar-te acceptar elogis o expressar el que sents per por a no agradar.

3. La ferida de la humiliació

Quan vas ser criticada, ridiculitzada o exposada en moments vulnerables. Pot aparèixer una veu interna molt dura o la tendència a fer-te petita davant dels altres. A vegades et rius de tu mateixa abans que ho faci algú altre.

4. La ferida de la traïció

Quan et van fer promeses que no es van complir, o et vas sentir enganyada per persones de confiança. Ara pots tenir dificultat per confiar, o sentir que ho has de controlar tot per protegir-te. A vegades, la por que et fallin fa que t’avancis i et tanquis.

5. La ferida de la injustícia

Quan et van educar amb fredor, exigència o rigidesa excessiva. Pot haver generat perfeccionisme, autoexigència i una gran dificultat per expressar el que sents. A vegades et costa acceptar errors, tan teus com dels altres.

Aquests comportaments de la teva adulta són respostes de la nena que vas ser, que va fer tot el que va poder per sobreviure emocionalment. Però ara tens l’oportunitat de prendre’n consciència i reparar aquestes ferides.

Com reconèixer la veu de la teva nena interior?

De vegades pensem que el passat és passat. Però hi ha reaccions que no venen només del que està passant ara… venen d’aquelles ferides de la infantesa que es van quedar dins nostre. Hi ha reaccions i actituds de la nostra persona adulta que ens donen pistes de l’existència d’aquestes ferides.

• Et desborden emocions que et sorprenen.

Una cosa petita et fa molt mal. Un comentari et deixa feta pols. Et sents rebutjada, tot i que no t’han dit res greu… Aquest desbordament emocional es pot detectar quan des de fora algú et diu: “Però què t’ha passat? No n’hi havia per a tant”. I potser tenen raó des de fora, però des de dins, et cau el món.

• Et costa saber què necessites o demanar ajuda.

Vius desconnectada del teu desig. De vegades estàs trista o irritable, però no saps per què. Potser un dia vas aprendre que era més segur no molestar, no incomodar, no demanar.

• Et demanes massa, o et critiques per tot.

Et parles durament. Et costa celebrar-te. Sempre et falta “una mica més” per estar bé amb tu mateixa. És la veu de la nena que va créixer pensant que havia de ser perfecta per merèixer amor.

• Evites conflictes per por al rebuig o la crítica.

Calles quan voldries parlar. Acceptes quan voldries dir que no. Et costa posar límits perquè una part de tu encara té por de deixar de ser estimada si no agrada.

• Et sents petita davant de certes persones.

Sense saber per què, et veus retraient-te, cedint, comparant-te. Són situacions que activen ferides antigues. I sense voler, et tornes aquella nena que només volia sentir-se acceptada. «No és que siguis dèbil. És que hi ha una part de tu que un dia va aprendre a callar per protegir-se.”

Què necessita la teva nena interior i com la pots cuidar?

La teva nena interior vol que cuidis, la protegeixis i la rescatis de situacions doloroses del seu passat. També necessita que li diguis que és una persona que mereix ser estimada pel sol fet d’haver nascut i, sobretot, que li recordis tants cops com calgui, que mai més la deixaràs sola.

Quan acompanyament en els dolors del passat no busquem amagar-los, el que busquem és reconèixe’ls, portar-los al present i recordar-nos que ara som adultes i que allò que ens va fer tant de mal en el passat, ara ja no té cap força per continuar fer-nos mal.

Cada cop que sentis un bloqueig de por per fer alguna cosa, abans de cedir a aquest bloqueig pregunta’t: “Aquesta por és meva o de la meva nena interior?”

La teva nena interior forma part de tu, quan la reconeixes i li mostres respecte i amor; t’estàs donant a tu respecte i amor. I amb aquesta cura vas construint la teva fortalesa emocional.

Si treballar en la cura de la teva nena interior, posa’t en contacte amb nosaltres.

A Acompanya’t t’acompanyem en aquest procés per reconèixer, abraçar i cuidar la teva nena interior amb sensibilitat i respecte.

Escriu-nos i t’ajudarem a començar aquest retrobament des de la calma i la confiança.